
Noms Oficial: Aiguablava V i VII
La Cala d’Aiguablava (Begur, Baix Empordà), fou un fondejador utilitzat des d’època antiga fins a l’actualitat. La seva localització, al Sud del Cap de Begur, i la orientació i protecció que ofereix la fan idònia per aquesta finalitat.
A més del fondejador s’hi ha localitzat diferents derelictes, cap dels quals conserva l’arquitectura naval però si el carregament i materials de la tripulació.
Les imatges corresponen a l’excavació dels derelictes batejats com Aiguablava V i Aiguablava VII, un superposat sobre de l’altre en una zona molt arrecerada de la Cala. L’Aiguablava V, el primer que es va localitzar ja que es trobava en un nivell superior, té una cronologia del s. IV dC., i s’enfonsà mentre transportava un carregament d’àmfores de vi africanes, àmfores de la bètica i ceràmica africana de cuina. L’Aiguablava VII, localitzat per sota de l’anterior, té una cronologia de finals del s. II dC., i transportava un carregament de teules, àmfores bètiques de salaó, i àmfores gal·les de vi. Destaca la troballa d’un cistell de vímet amb mànec de fusta.